Els Segadors

Els Segadors

Els segadors és una cançó popular catalana que té els seus orígens al segle XVII, època de l’esclat de la Guerra dels Segadors. Fins i tot alguns estudiosos s’atreveixen a afirmar que el seu origen es trobaria en una cançó eròtica, també de l’època, força coneguda. Us presentem les tres versions més difoses:

Versió recollida per Manuel Milà i Fontanals al “Romancerillo Catalán”, 1882:

Ay ditxosa Catalunya / qui t’ha vista rica y plena!

Ara’l Rey nostre senyó/ declarada’ns té la guerra.

Lo Gran comte d’Olivar / sempre li burxa l’aurella:

“Ara es hora, nostre Rey, / ara es hora que fem guerra”.

Contra de los catalans / ya ho veyéu quina n’han feta:

Seguiren vilas y llochs / fins al lloch de Riu d’Arenas,

N’han cremada una Iglesia / que Santa Coloma’s deya,

Creman albas y casullas / los cálzers y las petanas

Y’l Santíssim Sagrament, / alabat sigui per sempre.

Mataren un sacerdot / mentres que la missa deya,

Mataren un caballé / á la porta de l’Iglesia,

Don Lluis de Furriá, / y’ls ángels li fan gran festa.

El pa que no era blanch / deyan qu’era massa negre,

Lo davan a-n-els cavalls / sols per assolá la terra.

Lo vi que no era bo / etjegavan las aixetas,

Lo tiravan pels carrés / sols pera regá la terra;

A presencia dels seus pares / deshonravan las donzellas.

En davan part al Virrey / del mal que aquells soldats feyan:

“Llicencia’ls he donat yo, / molta mes s’en poden pendre”.

A vista de tot aixó / s’es esbalotat la terra.

Entraren á Barcelona / mil personas forasteras,

Entran com á segadós, / com eram á tems de sega.

De tres guardias que n’hi ha / ja n’han morta la primera;

En mataren al Virrey / al entrant de la galera;

Mataren als diputats / y als jutges de l’Audiencia.

Anaren á la presó, / donan llibertat als presos.

Lo Bisbe’ls va benehí / ab la ma dreta y esquerra:

“Hont es vostre capitá, / ahont es la vostra bandera?”

Varen treure’l bon Jesús / tot cubert ab un vel negre:

Aquí es nostre capitá, / aquí es nostra bandera.

A las armas, catalans / que-os han declarat la guerra.

 

Versió musicada per Francesc Alió, 1892:

Catalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo comte duc d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d’Arenes;

n’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

-Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això
s’és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l’esquerra:

-On és vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

 

La versió actual, obra d’Emili Guanyavents (1897), guanyadora d’un concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899:

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s