“La Campana”

08. bullanga 1842

Novembre de 1842. La gent de Barcelona esclata en una nova bullanga, per a la millora de les seves condicions socials i contra la política del govern central, excessivament lliurecanvista. Els insurgents, en poc temps, prenen el control de la plaça de la Constitución (actual Sant Jaume) i es fan forts a base de barricades. L’exèrcit no pot fer res per a parar l’ímpetu de l’avalot, gràcies a la solidaritat veïnal. Els barcelonins prenen la fortalesa de la Ciutadella i, en conseqüència, s’apoderen de la ciutat. Canten, a l’uníson, l’himne republicà de “La Campana”, obra del polític i escriptor Abdó Terrades. La bullanga acabarà al cap de poques setmanes, amb un despietat bombardeig des del castell de Montjuïc. Però “La Campana” romandrà en l’imaginari dels ciutadans:

Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans, anem a la victòria anem.

Ja és arribat el dia que el poble tant volia. Fugiu, tirans, el poble vol ser rei.

La cort i la noblesa, l’orgull i la riquesa, caiguin d’un cop fins al nostre nivell.

Un sol pago directe i un sol ram que el col·lecte, tothom d’allò serà pagat com deu.

Que pagui qui té renda, o bé alguna prebenda. El qui no té tampoc deu pagar res.

El delme, la gabella, el dret de portella no, jornalers, mai més no pagarem!

Gravat: Una barricada davant de l’Ajuntament de Barcelona, segons J. Roigé a Escenas de la Revolución y Bombardeo de Barcelona.